Inici  
  Projecte Històric Dossiers  
  Webblog

Amazònia : el país del riu que retruny

L’Amazònia és una peça molt principal del tauler d’escacs on es juga l’esdevenidor del món i és una gran metàfora de la nostra època. Una metàfora que inclou la confrontació que millor defineix el present en la dualitat cosmopolitisme - localisme (la globalització) i que ens dóna la lliçó permanent dels valors locals i primigenis com a únic patró per a la relativització i l’ interrelació cultural. I hi ha també la dimensió netament política que posa en qüestió el concepte de sobirania, un dels més debatuts d’aquest segle: el que s’esdevingui ara a Amazònia afectarà demà tot el planeta, per tant gestionar l’ Amazònia no és un afer només local, ni brasiler, és un valor global.

I hi ha també l’Amazònia de la vida humana amb el temps congelat, la dels éssers que des de llocs encara ignots de la selva ens envien el missatge de la preservació de formes i valors, que contraposa la nostra superba societat tecnològica amb les darreres societats prehistòriques i la convida a fer-se moltes preguntes.

I és finalment referent i paradigma dels valors mediambientals, dels propis però també dels que no es gestionen des d’aquesta Amazònia purificadora de que tant es refia el món industrialitzat. Amazònia és part del gran model on es juga, i per ara es perd, el nostre futur equilibri  ambiental, el futur curt i ras.

L’Amazònia en xifres

L’Amazònia està habitada des de temps immemorials, però ni de bon tros està explorada encara plenament.

Quan hi van arribar els colonitzadors el segle XVI hom creu que hi vivien milions de persones. La moderna ocupació d’aquesta part del món es va iniciar pel 1540 i fins finals de la II Guerra Mundial la presència humana gairebé no va suposar canvis per a la cobertura selvàtica natural.

Però es va iniciar un nou període amb polítiques sobretot al Brasil que permetien el desenvolupament agrícola i l’assentament d’immigrants originaris de regions molt densament poblades i pobres. Totes aquestes modificacions de l’Amazònia poden tenir implicacions climàtiques ecològiques i ambientals per a la regió, per al continent i per a tot el planeta.

L’Institut Nacional d’Investigacions Amazòniques (INPA) contribueix  al coneixement científic i tecnològic de l’Amazònia i el conjunt d’aquests coneixements constitueix el millor i més gran banc d’informacions científiques sobre la zona i tenir-les presents ha esdevingut indispensable per a una correcta formulació de les polítiques públiques que hi tenen a veure.

L’Amazònia ocupa parts de sis estats sud-americans (Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela) i representa la vigèsima part de la superfície terrestre, gairebé la meitat d’Amèrica del Sud i el 80 per cent del Brasil.

Té la cinquena part de tota l’aigua dolça del món, i un terç de les reserves forestals latifoliades del món i el 60% d’aquesta àrea pertany al Brasil, abastant els estats de Pará, Amazonas, Maranhao, Goiàs, Mato Grosso, Acre, Amapá, Rondonia i Roraima.. Són 4.871.000 km 2, una immensitat de terres, aigua, boscos on hi viuen deu milions de persones, encara no 2,5 milèssims de la població mundial, amb una densitat de 2 habitants per quilòmetre quadrat.

La Gran Amazònia, l’àrea total, inclou 9 països i té 7.584.421 km 2, i l’àrea brasilera 5.033.072. La Baixa Amazònia, que exclou part de Tocantins, Mato Grosso i Maranhao, 4.982.000. Aquests valors representen el 7% de la superfície del planeta.

S’hi conté el 50% de la biodiversitat de tot el món. El 70% del sòl són àcids i de baixa fertilitat natural. Al món se li calculen un total de 19 milions de km 2 de selves tropicals i l’Amazònia  en té 3.650.000 de selva continua, la més gran del món.

L’aigua i la biodiversitat

La quantitat d’aigua de pluja és de 15 trilions de metres cúbics i d’aquesta quantitat el sistema amazònic n’evapora o transpira un 48% i un 52 % va pels rius. Com a bosc tropical de pluges permanents, l’Amazònia té dues estacions bastant definides, la de les pluges a l’hivern i la seca (amb pluja menys freqüent) a l’estiu.

El volum d’aigua a la desembocadura del riu Amazones és de 100 a 300 metres cúbics per segon depenent de l’època de l’any; si considerem una mitjana de 200 m3/segon vol dir que el consum diari d’una ciutat de 2000 habitants seria servit per un segon del cabdal. La quantitat d’aigua del riu representa un 17% de tota la del planeta en estat líquid (gairebé la cinquena part) . La profunditat mitjana del riu és de 40 a 50 metres pels voltants d’Òbidos (tram mitjà, prop de Santarém a més de mil quilòmetres de qualsevol dels dos extrems, Manaus o Belém).

Amazones vol dir probablement “soroll d’aigua que retruny” i ve del nom indi “amassunu”. Amazònia, doncs, és el país del riu que retruny. Aquest enorme riu que a trams arriba a tenir 30 o 40  quilòmetres d’ample que no permet veure’n l’altra riba (i si es creu veure sovint és només una illa al bell mig) fa més de  6.200 quilòmetres des que es forma a terres andines i més de 2.000 des de la unió del Solimoes i el Negro a l’altura de Manaus fins la desembocadura. Després avança en direcció a l’ Atlàntic passant per ciutats com Parentins, Òbidos o Santarém, fins desembocar al costat de Belém, creant el Delta de l’ Amazones que inclou la immensa illa de Marajó. Els rius de l’Amazònia son, com tot allí, de dimensions colossals. Des del Tapajós a l’Andirà, el Curuà o l’Irirí, el Trombetas o el Madeira, el majestuós Xingú, son un contrapunt inoblidable del paisatge selvàtic quan se sobrevola a vol ras.

Hi ha bàsicament tres menes de rius: d’aigua blanca (Solimoes, Amazonas Madeira...) amb visibilitat de 0,1 a 0,5 metres i pH 6,5 a 7; aigua negra (Negro, Urubú...) visibilitat d’1,5 a 2 metres, pH 3,5 a 4; i aigua clara ((Tapajós, Trombetas...) visibilitat més de 4 mts, pH de 4,0 a 7,0. Aquesta diversitat fa que quan alguns d’aquests rius coincideixen les aigues no es barregin durant molts quilòmetres el que dóna lloc al fenomen dels ”encontro das aguas”, de fet dos enormes rius diferenciats dins un mateix llit.

L’efecte de les marees atlàntiques s’arriba a notar a més de 1000 km. del mar a la confluència amb el Tapajós, davant de Santarém.

La producció líquida d’oxigen és de 96 tones any de saldo positiu que és el 0,000008% del total mundial que indica una participació petita a escala global, però la quantitat de CO 2 fixat per la selva és significativa i en redueix notablement la presència a l’ atmosfera. La temperatura mitjana és de 26 º C.

L’àrea desforestada es calcula en un 12,5% de l’original a finals del XIX. Els anys 80 a Rondonia la deforestació va ser de l’ordre de 35.000 km2 per any (l’equivalent a un camp de futbol, 1 Ha) cada cinc segons.

A l’Amazònia hi ha prop de 5.000 especies d’arbres més grans de 15 centímetres de diàmetre. La diversitat varia de 40 a 300 espècies diferents per hectàrea, mentre que a Amèrica del Nord és de només de 4 a 25. De les 250.000 espècies de plantes superiors del planeta, 170.000 (un 68%) viuen exclusivament als tròpics, de les que 90.000 a Amèrica del Sud.

Pel que fa a la fauna hi ha prop de 3.000 espècies de peixos un 85 % dels de Sudamèrica i el 15% d’aigues continentals. Se n’ha identificat el 40%. A l’estat d’Amazonas només se n’ha estudiat 36 espècies. El 90% de la pesca la componen 18 espècies de les que el 61% és de 4 espècies (18% tambaquí, 32% jaraquí, 11% curimatá i pacus el 5%).

Segons les darreres estimacions les selves tropicals de pluges perpetues  poden tenir fins a 30 milions d’espècies d’insectes; en una única planta d’Amazònia s’hi van trobar 80 espècies diferents de formigues, el doble d’espècies que el que hi ha a tota la Gran Bretanya

La població

Hi viuen prop de 17.000.000 de persones a l’Amazònia i per tant la densitat és de menys de 3 habitants/km2. El 62% de la població viu en zona urbana i el 38% a zona rural. Com a mitjana els caboclos de l’interior empren 3,2 hores al dia per a agricultura i 5,1 per a l’extracionisme (caça, pesca, recol·lecció...).

De les comunitats indígenes originaries (la ceràmica més antiga trobada data de 7.000 a 8.000 anys) hom calcula que n’hi ha 216 (segons un estudi de l’any 2000 de l’Instituto Socioambiental), però s’acrediten almenys 42 evidències d’indis aïllats que són els que, bo i identificats, no han estat contactats per agents del govern. Llevat d’una a Goiàs, aquestes tribus són a l’Amazònia clàssica, és a dir els estats  Acre, Amapá, Rondonia, Roraima, Amazonas, Pará, Mato Grosso, etc. ...

L’estimació de població indígena en conjunt se situa en els 350.000 individus, però hi ha xifres que les apugen a mig milió, entre d’altres raons perquè es fa molt difícil saber quants indis hi ha a les ciutats (i de quina ètnia són) així com que hi ha poblacions que s’han traslladat i d’altres que s’han donat per extingides però han reaparegut al cap d’un temps

Pel que fa a la salut i l’alimentació, de les malalties parasitàries, la malària és la principal endèmia havent-se’n verificat a Porto Velho, el 90% del total a Boa Vista el 82%, a Macapá i Rio Branco el 22%, a Manaus el 14%, a Palmas l’11%, a Cuiabá el 6% i a Belém do Pará el 0,2%.

L’interior de la regió té un dels consums més grans per habitant de proteïna animal (de peix) del món, 140 grams per persona i dia.

A tota l’àrea hi ha un 70% de nanisme entre els infants i un 18% d’atròfia nutricional, 37,5% d’anèmia, 56,5% de manca de zenc i 50% de manca de calories, ferro, vitamina A i altres vitamines. A les àrees urbanes hi ha un 72,2% de desnutrició.

L’Amazònia és un bast i complex univers en si mateixa. Tot el que s’hi refereix té unes dimensions mastodòntiques, i per les magnituds i dimensions del territori és dóna el remarcable fet que hi hagi indrets encara no explorats sis segles després de l’arribada colonial, on viuen grups humans no contactats que segueixen fent la seva vida primitiva aliens a tot el que els envolta. Són les tribus aïllades.